Un total de 4.025 alumnes del Vallès Oriental, d’Infantil, Primària i ESO, d’escoles públiques i privades concertades, reben aquest any beques de menjador escolar des de l’inici del curs.

La quantitat és un 31% superior a la del curs anterior tot i que, amb el curs ja iniciat, se’n van afegir més. En tot cas, segons fonts del Consell Comarcal, que gestiona els ajuts que dóna el Departament d’Ensenyament, hi ha encara 1.069 sol·licituds pendents de resoldre ja que les famílies no han presentat encara la documentació que acredita la situació econòmica. A aquestes, cal sumar les que no s’han tramitat per defectes de forma, manca de dades o presentades fora de temps. Les xifres del quadre de la pàgina 3 inclouen les peticions de municipis del Vallès Oriental, als quals caldria sumar alguns infants de municipis de fora, com Riells i Viabrea, Palau-solità i Plegamans, Sant Martí de Centelles, Santa Perpètua o Sentmenat.

El nombre de sol·licituds (7.462) s’ha estancat i fins i tot s’ha reduït lleugerament respecte del curs anterior –vegeu gràfic adjunt–. És un fet que no es donava almenys en els darrers quatre anys, en què les demandes van passar de les 3.158 del curs 2012/2013 a les 7.552 del curs 2015/2016. Les peticions es van disparar especialment entre el curs 2013/2014 (4.321) i el 2014/2015 (6.417). Els responsables del Consell Comarcal ho van atribuir llavors a l’efecte crida que van provocar les denúncies d’entitats solidàries i informes del síndic de greuges sobre la desnutrició infantil.

La immensa majoria de les beques concedides són del 50% del cost del menú. Només 88 són al 100%, en casos que es consideren d’elevat risc social. Aquest serà el tercer curs en què només es concedeixen aquest dos tipus de beques. Anteriorment hi havia fins a quatre nivells que anaven dels 4,25 als 6 euros diaris. Va ser durant el curs 2013/2014, però, a partir del curs següent, la intenció d’Ensenyament és fer arribar ajuts a més infants, tot i que amb menys diners.

Pel que fa als recursos econòmics per al Vallès Oriental, aquest curs seran 2.170.000 euros, enfront dels 1.672.000 del curs anterior. Aquesta darrera xifra, però, era la inicial i posteriorment es va incrementar per atendre més peticions.

Ensenyament fixa els diners atorgats a partir d’un preu del menú de 6,2 euros diaris. Cada beca del 100%, doncs, suposa 1.091 euros per a 176 dies lectius de curs, mentre que les del 50% suposen 546 euros. En els casos en què el preu del menú és inferior, la beca s’ajusta al preu que sigui, però si la quantitat és més gran, la família ha de posar la diferència o bé buscar altres recursos d’ajuda.

Sobre els criteris per concedir o no les sol·licituds, Ensenyament manté els mateixos que fa tres cursos i només té en compte els ingressos econòmics de les famílies. Així, les bases per a la concessió dels ajuts indiquen un màxim d’ingressos familiars bruts anuals de 15.138 euros per a una família amb dos adults i un infant. També s’estableix un màxim d’ingressos per rendiments patrimonials, de volum de negoci, de capital mobiliari i de valor cadastral de les finques urbanes o rústiques que no sigui l’habitatge habitual. En aquest darrer cas, el llindar de valor cadastral de finques urbanes és de 42.900 euros.

Els ajuntaments i el mateix Consell Comarcal han tornat a lamentar que només es tinguin en compte els ingressos. “Hem demanat que tinguin més pes criteris socials i que els Serveis Socials de cada municipi tinguin un paper important per avaluar cada sol·licitud. Aspectes com la possible desestructuració familiar poden fer que, tot i que els ingressos familiars superin el màxim establert, les criatures no mengin adequadament”, adverteix Àlex Sastre, conseller comarcal d’Ensenyament, que, remarca, però, que enguany s’han destinat més diners que en cursos anteriors. “Els criteris de concessió per part del govern català no tenen en compte el risc social de nombroses famílies necessitades” diu la regidora de Benestar Social de Parets, Susanna Villa. La mateixa regidora opina que el grau màxim de renda familiar per a la concessió de beques és massa baix. “Hi ha una part social que no s’acaba de valorar bé perquè, a vegades, no són necessàries per recursos econòmics sinó per situacions personals a la llar”, diu la regidora de Serveis Socials de Granollers, Maria del Mar Sánchez. “Crec que caldria equilibrar els dos criteris”.

La gran majoria d’ajuntaments aporten recursos propis per donar resposta a les sol·licituds que no cobreix la Generalitat.